|
VALLHONESTA, CULTURA I TRADICIÓ
LLEGENDES I
TRADICIONS
L'aplec de Vallhonesta-Festa del Panellet és l'esdeveniment popular més
tradicional i concorregut de Vallhonesta. Hi participen diverses entitats
del poble i l'afluència de gent transforma totalment l'ambient de la vall.
L'origen de la festa es remunta a l'edat mitjana, tot i que la primera
constatació escrita data de 1692, moment en què el bisbe de Vic va ordenar
que la celebració, que fins aleshores es feia a la capella de Sant Jaume,
es traslladés a l'església de Sant Pere. La tradició es va mantenir viva
fins al 1932. Després d'un parèntesi, es va recuperar l'any 1955. Els
sentit original de la celebració, la missa i el repartiment d'una almoina
de pa cuit, es manté actualment fidel a la tradició, complementat amb
ballades de sardanes, concerts i altres activitats de caire festiu.
El
conreu de la vinya, l'activitat econòmica més important de Vallhonesta fins
a mitjan segle XIX, va inspirar l’Esbart Dansaire Santvicentí en la creació
de l’espectacle "El brogit de la verema" amb motiu
de la commemoració del mil·lenari de Sant Vicenç l'any 2002. També amb
motiu de la commemoració del mil·lenari es van escriure i compondre dues
cançons inspirades en fets històrics i tradicionals de Vallhonesta: "La
cançó del bandoler" i "Terra de vinyes", recollides en un CD juntament amb
tota la música de l'espectacle. El grup teatral Cul-i-seu va crear per a
l’ocasió un quadre escènic inspirat en l’activitat de l’hostal de Sant
Jaume de Vallhonesta i també es va crear la Fil·loxera, una figura de
bestiari que simbolitza un dels episodis històrics més rellevants de
Vallhonesta.
Aquest important patrimoni tradicional es complementa amb un ampli
patrimoni llegendari que s'ha transmès fins a l'actualitat, i que va quedar
recollit recentment en el llibre
Històries i llegendes de Sant Llorenç
del Munt i l’Obac. Senyals, llops, serps, bandolers, tresors, maquis...
són algunes de les temàtiques que prenen com a escenari masos i paratges de
Vallhonesta.
Calendari festiu
-
Aplec de Vallhonesta-Festa del Panellet (1 de maig)
- Concert a l’ermita de Sant Pere de Vallhonesta “Viu el parc” (coincidint
amb l’Aplec de Vallhonesta)
- Portada del pessebre al Puigsoler (Nadal)
- Marxa popular del Centre Excursionista (gener, coincidint amb la Festa
Major d’Hivern)
- Marxa nocturna del Centre Excursionista (juliol, coincidint amb la Festa
Major d’Estiu)
- Diada del Soci del Centre Excursionista, a Sant Pere de Vallhonesta
(setembre)
- Festa de l’Arbre a Vallhonesta (gener)
- Trobada de persones de cognom Vallhonesta. Organitzat per primera vegada
el 2002 en el marc de la Festa del Panellet
GASTRONOMIA
- La marcada personalitat de Vallhonesta es reflecteix també en la seva
particular gastronomia. Es tracta d’una cuina contundent i aromàtica,
basada en productes de la zona com el conill, els cargols i els bolets. Si
hi afegim Boades, la riquesa culinària d’aquesta petita àrea s’incrementa
notablement. A finals del segle XIX el cèlebre cuiner manresà Ignasi
Domènech va visitar la zona i va recollir directament de les mestresses de
casa aquestes receptes:
- Cargols a la Vallhonesta
- Patates i bolets a la Vallhonesta
- Conill guisat a l’estil de Boades
- Cargols a l’estil de Boades
- Lluç a l’estil de la torre del Breny
Ignasi
Domènech va descriure Vallhonesta com "un pintoresc poble enclavat entremig
de Manresa i les muntanyes de Montserrat, ric per la quantitat i qualitat
d’herbes aromàtiques de molta vàlua per a la cuina i per als fabricants de
licors". De Boades va dir que “és un poblet de Catalunya, on s’hi crien
exquisits cargols, i on el romaní és abundant per alimentar-se”. També "el
pintoresc poblet de Boades està situat al raval de Castellgalí, prop de
Sant Vicenç de Castellet, i gaudeix de gran bellesa panoràmica i
esplèndides muntanyes, en les quals hi abunden les herbes aromàtiques, que
serveixen per condimentar els guisats i que s’usen també per a la
fabricació de licors".
D'altra banda algunes mestresses de casa de Sant Vicenç han transmès fins a
l’actualitat una recepta de conill i unes postres típiques en època de
verema a Vallhonesta: el conill a la míquili-mòquili, que s’elaborava als
masos i es portava a la vinya en època de verema (seguint el record de les
persones que encara l’elaboren a Sant Vicenç, aquest plat provindria de la
zona del Montsec), i l'arrop de verema, que acompanyava el conill com a
menja típica de verema. En l'actualitat el conreu vinícola és estrictament
testimonial i està destinat poc més que al consum propi dels elaboradors.
A la zona també s’elaboren formatges i productes lactis ecològics amb llet
de cabra (Artelac). Tenen molta anomenada a Sant Vicenç i rodalies la mel
de Vallhonesta i els préssecs de Boades. La mola de Sant Vicenç i les
pedres i lloses, de més recent creació, són un complement perfecte en l’art
culinari santvicentí.
EXCURSIONISME
La
tradició excursionista de Vallhonesta és antiga. El Centre Excursionista de
Sant Vicenç de Castellet (fundat l'any 1954) hi ha estat estretament
vinculat des dels seus inicis. També les associacions excursionistes del
Vallès freqüenten habitualment la zona.
El sender de gran recorregut GR-4, que uneix Montserrat amb Puigcerdà a
través del monestir de Sant Benet de Bages travessa Vallhonesta passant pel
coll de Can Noguera, Sant Pere, les cases de Vallhonesta i Sant Jaume.
També el camí ral de Barcelona a Manresa hi té un recorregut molt extens.
El tram que travessa el terme de Sant Vicenç, des de la Morella fins a Sant
Jaume de Vallhonesta, està inclòs en els límits actuals del parc natural, i
és especialment freqüentat per excursionistes procedents del Vallès.
Gairebé tot el recorregut discorre per carenes, des d’on s’obtenen
esplèndides panoràmiques sobre la riera de Matarrodona i els cims més
importants del parc natural, així com de Montserrat i la vall del
Llobregat.
També és destable la ruta Boades-Vallhonesta. El traçat complet del torrent
del Rubió connecta dues zones d’alt valor històric i artístic. Des de la
capçalera (450 m), prop de la Serra fins a la seva confluència amb el
Llobregat prop de la torre del Breny (175 m). Igualment el camí de les
Barraques d’en Serracanta, testimoni del passat vitivinícola del poble i
que permet descobrir vestigis d’arquitectura popular: marges, tines...
::
inici :: |