:: Associació per la defensa del Meandre, el Ginebral i Vallhonesta ::PLATAFORMA CÍVICA NO A L'ABOCADOR I SÍ AL CORREDOR NATURAL DEL MEANDRE (CORREDOR BIOLÒGIC SANT LLORENÇ DEL MUNT - MONTSERRAT) | |||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
A
Catalunya, diversos instruments legislatius i de planificació promulgats en
el marc de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de preservar els
corredors biològics. El Pla General Territorial de Catalunya (PTGC), aprovat mitjançant la llei 1/1995, constitueix el document de planificació de màxim rang en l’ordenació del territori a Catalunya i té un abast de 30 anys. El PTGC considera tres raons de protecció del medi físic i natural diferents: els valors intrínsecs, els valors funcionals (dins de la qual distingeix una de productiva i l’altra relacionada amb la seva capacitat equilibradora) i la legislació sectorial vigent. El PTGC estableix que són objecte de protecció, pels seus valors intrínsecs: els espais naturals de protecció especial, els espais del PEIN i els espais “de lligam” entre els espais del PEIN. Aquests darrers són definits així: “els espais de lligam o relació entre els espais del PEIN són aquells espais de connexió que els estructuren en una xarxa contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli”. D’altra banda, el PTGC indica que són objecte de protecció en funció del seu valor agrícola o forestal (que pot ser bàsic o complementari): Els sòls d’especial interès agrícola, i els sòls d’especial interès forestal. Finalment, el PTGC considera que són objecte de protecció, entre altres, els següents espais definits per legislacions sectorials, els espais de la faixa litoral i els espais de la xarxa hidrogràfica. En aquest darrer cas, especifica que “en els trams no urbans poden actuar com a corredors biològics que lliguin i assegurin la continuïtat de la xarxa dels espais objecte de protecció”.
En
relació als Plans Territorials Parcials
que l’hauran de desplegar, el PTGC estableix les directrius de que hauran
de delimitar els espais naturals objecte de protecció i que hauran de
buscar la continuïtat física dels espais objecte de protecció resultants,
per tal de conformar un sistema integrat i continu d’espais naturals i
seminaturals. I especifica que s’haurà d’assegurar “la continuïtat de la
taca de sòl no urbanitzable per tot el territori”. La Llei 2/2002 d’urbanisme de Catalunya quan defineix les directrius del planejament urbanístic diu (art. 3) que “El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori (...) atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient” i també indica que “L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible”. De les directrius per al planejament urbanístic (art. 9) escau destacar:
El pacte del nou govern de la Generalitat de Catalunya (2003). L’Acord per a un govern catalanista i d’esquerres del 14 de desembre del 2003 recull diverses referències importants a la incorporació de la connectivitat biològica en la planificació territorial, d’entre les quals destaquen:
DOCUMENTS D'INTERÈS
- Manifest d'Olot per la salvaguarda de la connectivitat ecològica i
paisatgística de Catalunya [Olot, 20 de desembre del 2003] >
Llegir ENLLAÇOS
- Associació per la Defensa i l'Estudi
de la Natura ADENC > Anar-hi
::
inici :: |
||||||||||||||||||||||||||||||||