2. INAUGURACIÓ DEL PAS DE VIANANTS SOTA LES VIES DE RENFE 4. CORREFOC 99 5. NEIX LA CLAU, UNA REVISTA DE DIFUSIÓ GRATUÏTA PER AL BAGES SUD
FESTES DEL BARRI PLAÇA ESPANYA
El dissabte de bon matí els veïns van tornar a muntar les taules, les cadires, un bar i tot el que calia per tenir-ho tot a punt, ja que a la tarda començava l’obertura del Parc d’Aventura "Rocam Flash", tot seguit els jocs de cucanya, la xocolatada, pallassos i titelles i, a les 23.30 del vespre, el gran ball amb l’orquestra Grama. L diumenge dia 20 la gresca va començar de bon matí a les 9.00 amb el torneig de petanca, a les 10.00 la plantada de gegants i a continuació torrades i botifarra per esperar la presentació del nou gegant del barri, el Patilles. A continuació es va fer una passejada de gegants. Per acomiadar aquesta gran festa a les 19.30 va tenir lloc l’actuació de la Casa de Andalucía i cristina Chía. Tots els actes va ser molt concorreguts i els organitzadors van quedar satisfets perquè els veïns i acompanyants van gaudir d’una festa molt popular. Als més aficionats a històries i anècdotes us transcrivim a continuació la vida i miracles d’en Joan Playà i Bou, àlies el Patilles, nou gegant del barri i del poble. El treball d'investigació ha estat fet per en Cèsar Riola.
JOAN PLAYÀ I BOU, EL PATILLES Fou nat l’any 1853 a Manresa, segon fill de Valentí Playà, natural de Sant Vicenç de Castellet, d’ofici camperol, i de Raimunda Bou, natural de Manresa i d’ofici "sus labores". Estaven domiciliats en un mas ubicat als afores de Sant Francesc (Salelles, districte 3r del terme municipal de Manresa), així doncs, observant l’ofici d’ambdós, podem dir que els pares del nostre gegant eren masovers d’una masia ubicada a Salelles (terme municipal de Manresa des de l’any 1833). El dia 25 de setembre de l’any 1880 es va casar a l’església de Santa Maria de la Seu (Manresa) amb la seva cosina germana, la Sra. Francesca Playà Buguña, després que el papa Lleó XIII els concedís la dispensa papal la qual legitimava i validava el matrimoni, impedit en un principi pel segon grau de consanguinitat, (en aquella època estava prohibit el matrimoni entre consanguinis, tot i això, si ho sol·licitaves, el Papa et podia concedir una dispensa papal que et permetia el matrimoni entre consanguinis i, així, aquest matrimoni era vàlid i legítim). Així doncs, el Patilles es va poder casar amb la seva cosina germana. Varen residir al mas que ocupaven anteriorment els pares (difunts abans que es consolidés el matrimoni entre ambdós) d’en Joan Playà i Bou. Així consta al cens de l’any 1890 i de l’any 1910. D’aquest matrimoni en nasqueren cinc fills. Joan Playà Playà (març de 1882 - novembre de 1882), Pere Playà Playà (abril de 1884 - juny de 1904), Teresa Playà Playà (febrer de 1887 - novembre de 1888), Benedicta Playà Playà (maig de 1890 - març de 1891) i Josep Playà Playà (juny de 1892 - maig de 1893). Tots cinc fills van morir abans que els seus pares, per tant les propietats del Patilles van passar directament a la seva esposa. El 4 de novembre de 1913 va morir la propietària de la "Casa de Campo" (Sant Joan de Dalt - Sant Vicenç de Castellet) i germana de Francesca Playà, la Sra. Teresa Playà Buguña. Aquesta va morir sense descendència directa viva i l’única familiar directa que tenia era la seva germana i el marit d’aquesta (El Patilles, que n’era cosí germà). Aquest fet va fer que l’any 1913 el nostre gegant i la seva muller passessin a viure a la "Casa de Campo" (Sant Joan de Dalt) fins l’any 1923, quan en Joan Playà Bou va morir. Així consten tots dos com a habitants de Sant Vicenç de Castellet en els censos de l’any 1916 i 1921 respectivament. En Joan Playà va ser l’administrador de la "Casa de Campo" fins que va morir. Així ho demostra el fet que encara avui dia hi ha al mas de Sant Joan de Dalt el despatx des d’on el Patilles administrava la finca. En aquest despatx hi destaca el fet que encara hi ha una reixa de finestra amb pany, la qual dóna accés directe al despatx del Patilles i a la casa sense ser vist, ja que aquesta dóna a una zona força boscosa i al lateral de la casa. Malgrat tot, ell mai va constar com a propietari directe de la finca, ja que als empadronaments de la propietat consta com a propietària la difunta Teresa Playà Buguña fins l’any 1923 (any que mor en Joan Playà) Tot i això en el cens d’habitants de l’any 1916 del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet el Patilles hi consta amb l’ofici de propietari, això sí, sense constatar de què. Amb tot, en el cens de l’any 1921 no hi consta com a propietari, sinó que consta com a camperol. El que queda clar és que ell mai va ser propietari "legal" de la "Casa de Campo". L’any 1921 tenien un servent a la casa que era en Mariano Casaventura, el qual hem de suposar que s’encarregava de les tasques domèstiques. Finalment, el nostre gegant va morir cristianament el dia 29 de juny de l’any 1923 a causa d’una bronco-neumonia. NOTA: El Patilles posseïa tres propietats a Tavèrnoles (Osona), com consta en el registre de la riquesa rústica de l’any 1918. En aquest registre no especifica quines propietats tenia. Aquest sembla ser que les va rebre d’un oncle, el senyor Francesc Playà, el qual va viure a Tavèrnoles l’any 1887-1888, ja que en el cens de 1877 i de 1897 no hi consta. Pel que fa al registre civil d’aquest localitat no hi consta des de l’any 1870 (any en que s’inicia el registre civil) cap naixement, defunció o casament de cap Playà ni de cap Bou. Per tant, podem afirmar que les propietats del Patilles les havia comprat anteriorment un seu familiar, en aquest cas el senyor Francesc Playà. Cèsar Riola
INAUGURACIÓ DEL PAS DE VIANANTS SOTA LES VIES DE RENFE
L’acte d’inauguració, presidit per l’alcalde de Sant Vicenç Joan Montsech, va estar amenitzat per La Maquinista Dixi Band, que van interpretar temes de New Orleans i swing dels anys 30 i 40. També es va repartir xocolata a tots els assistents a la festa.
El Castellrock és una de les festes més esperades pel jovent del poble, ja que hi ha un gran nombre de participants locals. En l’edició de l’any 99, el cartell estava compost per grups locals com els No hi som, els Local Noise i grups de fora de Sant Vicenç com els Crancs, Los Finos i els Trimelon de Naranjus. Aquest any, el Castellrock va aplegar unes 200 persones d’edats diferents, que es van quedar sense escoltar l’actuació de Crancs, a causa de problemes d’horari i de la taula de so, que, per cert, va tenir una actuació molt lamentable a causa de la mala sonorització de tots els grups.
CORREFOC 99 El correfoc d’aquest any, va començar a l’hora tradicional, és a dir, entre 2/4 d’11 i les 11, i va acabar als voltants de les 12, amb la "petita" actuació musical dels Grallers. Com de costum, es va iniciar a la Plaça Clavé, amb la sortida del renovat gegant Malparit i amb l’actuació dels diables i de les bruixes, tot seguit van fer camí cap al carrer Creixell, pujant pel carrer Prim i arribant a la plaça de l’Ajuntament. Seguidament es va donar la volta pel carrer Maria Gimferrer i pel carrer Gran. Un cop arribat a la plaça de l’Ajuntament una altra vegada, on hi havia instal·lades totes les traques finals, es va anunciar el final del correfoc. El Correfoc d’aquest any va tenir una bona actuació, tot i que el nombre d’espectadors superava de bon tros el nombre de participants. L’actuació dels Grallers de la Colla de Geganters va posar el punt i final d’aquest primer dia de Festa Major.
NEIX LA CLAU, UNA REVISTA DE DIFUSIÓ GRATUÏTA PER AL BAGES SUD Ha arribat a totes les bústies santvicentines La Clau del Bages Sud, una nova revista de difusió gratuïta que neix amb l'objectiu de dotar els municipis del sud de la comarca d'una eina pròpia de comunicació i de relació comercial. En el número 1 de la revista, corresponent al mes de juny, l'empresa editora, Copy Castellet, presenta la seva publicació explicant quins són els seus principals objectius i quines són les persones que hi intervenen. La revista està dirigida per Sandalio del Río, llicenciat en Belles Arts; ell mateix i Josep Gustà, fotògraf i dissenyador gràfic, s'encarreguen del disseny i maquetació; de l'assessorament lingüístic se n'ocupa Àngel Fernández; finalment, Maria Josep Pascual, psicòloga clínica, és la responsable de publicitat, màrqueting i promoció. Des d'El Breny creiem que aquest projecte pot arribar a convertir-se en un element de dinamització econòmica molt interessant per al Bages Sud, de manera que animem els seus creadors i els desitgem molta sort. |
Les festes del barri Plaça Espanya van
començar el divendres 18 de juny amb la inauguració del nou local (Queixalada) per a
tots els veïns i simpatitzants als quals es va convidar a un concert de rock amb els
conjunts Local Noise, Yellow Fingers i No Hi Som.
El passat divendres 4 de juny a les 7 de la tarda va tenir lloc
al passeig de Pau Casals la inauguració del pas de vianants sota les vies de Renfe. El
nou pas, que discorre paral·lel a l’avinguda secretari Canal, connecta els dos trams
de vorera que fins ara quedaven tallats en arribar al pont. L’escala que comunicava
aquestes voreres amb el carrer de l’Estació i amb el passeig de Pau Casals
s’han refet i s’ha construït un nou tram de carrer paral·lel a la via que
comunica el carrer Castellet amb el carrer de l’Estació.