1. L’estol d’ocellots negres, símbol de les tenebres, mostren el costat fosc de la vida. Tan sols la fe, l’esperança en un món millor, permeten superar els errors i reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. El senyor de Castellet rep aquest impuls del seus propis vassalls i surt de la negror enaltit com a veritable guia i protector del seu poble. 

2. La sardana representa la unió d’un poble, enfrontat al seu destí i decidit a superar tots els entrebancs. L’esperit de fraternitat de Sant Vicenç es forja definitivament en el moment que la societat tradicional, basada en l’agricultura deixa pas a la societat moderna, empesa per les fàbriques i els milers de mans que les mouen.

3. “El senyor de Castellet estimava una donzella i de dia i de nit tan sols pensava en ella...” L’amor és el motor que mou l’univers. A Castellet, l’amor va moure el cel i l’infern, i va trasbalsar el seu senyor fins a l’extrem de vendre’s l’ànima a canvi de la dona que estimava. El penediment no va ser suficient, va caldre el perdó i la confiança del seu poble. 

4. L’Associació Musical Castellet, l’Escola Municipal de Música, la Coral Al Vent... la música ha estat més protagonista que mai a Sant Vicenç. Totes les entitats, mogudes per l’esperit de participació que les caracteritza, hi han aportat el seu gra de sorra.

5. Els gegants Marià i Paula, els darrers de la nissaga, han estat els protagonistes de la transformació més important en la història de Sant Vicenç: el pas d’una societat feudal a una societat moderna. La seva mort sense fills va posar fi a un món de llegenda, de vassallatge, i va sembrar la llavor del futur del nostre poble.

6. Nens i nenes de Sant Vicenç, la seva mirada il·lusionada, carregada de vitalitat és la gran esperança del poble. La seva participació en la celebració del mil·lenari era essencial, ells són els veritables aportadors de força, espontaneïtat i alegria al conjunt de l’espectacle.

7. La cobla ens fa arribar les notes del ball de la Verema, magistralment conjuntat i coreografiat. L’Esbart va emocionar un cop més amb els seus passos i amb els seus moviments. Amb aquesta dansa l’escenari vessava joia pels quatre costats. El goig de viure era la idea a transmetre. 

8. Els cistells de la verema... el raïm aixafat és font de vida. Sant Vicenç immers en la verema es transformava del tot. La terra, treballada durant mesos es rendeix al cicle natural i lliura esplendorosa el seu fruit. El suor i la fatiga són ara joia desenfrenada. 

9. Al peu de l’antic camí Ral, l’impressionant hostal de Sant Jaume de Vallhonesta bullia d’activitat. Traginers, grans senyors, comerciants i passavolants de tota mena que feien el trajecte Manresa – Barcelona hi feien estada. Els hostals eren extraordinaris escenaris de relació humana, acollidors però imprevisibles, on podia passar absolutament de tot.

10. L’Esbart Dansaire Santvicentí escenifica el ball de la Verema amb l’animació i vistositat amb què ens té acostumats. Es tracta d’una dansa alegre, ràpida i pensada per transmetre el tragí de l’activitat vinícola que es vivia a la tardor als nostres camps. El vestuari, de línies suaus i tonalitats clares, s’ha dissenyat amb cura i professionalitat.

11. La Coral Al Vent, capaç d’impregnar d’emotivitat qualsevol espectacle, ha interpretat magistralment músiques i lletres creades expressament per a l’ocasió. El talent indiscutible de l’entitat, amb solistes extraordinaris, ha estat capaç de crear l’atmosfera musical que el muntatge es mereixia.

12. Les Gitanes de Sant Vicenç, part essencial del nostre patrimoni, han tingut un lloc preminent en l’espectacle. Cap dansa no pot representar millor l’essència del caràcter santvicentí, barreja de cultures, diversitat de procedències, animós i elegant, esbojarrat i formal. Les Gitanes omplen l’escenari, embadaleixen i dominen els sentits. 

13. L’arribada del ferrocarril a Sant Vicenç és la frontissa que separa en dos grans capítols la seva història mil·lenària. El tren és progrés i transforma el poble de dalt a baix. Noves activitats, nova gent, nous costums... el poble creix com mai i adquireix personalitat única i diferenciada, un mosaic on els drames i les oportunitats conviuen estretament. 

14. La Coral de l’Esplai és l’exemple de la superació, de l’experiència amable i sàvia. La força no és patrimoni de la joventut i l’aportació de la gent gran a la història de Sant Vicenç és essencial. Un paper indispensable i enriquidor en l’escenari de la nostra memòria mil·lenària. 

15. L’Ateneu concentra la vitalitat d’un poble, capaç de sobreposar-se al treball diari, gris i inacabable de les fàbriques. El poc temps lliure dóna ales a la imaginació, a la relació social, a nous comportaments i actituds. La sala de ball més famosa de la història santvicentina va donar nom al nostre poble més enllà dels seus propis límits.

16. Tot Sant Vicenç dalt de l’escenari, de blanc com la pàgina que encara hem d’escriure entre tots plegats. La unió i la fraternitat asseguren el futur d’un poble que se sent orgullós dels seus mil anys d’història i que mira amb il·lusió cap endavant, amb esperit obert i amb l’ànim esperançat.